dimecres, 15 de juliol de 2015

Rutina

Dilluns

Arribo a la feina i amb un somriure galant, deixo passar la Dolors mentre li aguanto la porta oberta. Em correspon el somriure amb un de propi. Parlem del temps que sembla que farà mentre l’ascensor ens puja fins al pis on es troba l’oficina on treballem. Quan entrem per la porta ens rep un cor de ‘bon dia’ dedicat pels companys que ja són asseguts als seus llocs. Saludo al Marc i comento amb ell les desventures de l’equip de futbol local. M’assec a la meva cadira, compto fins a tres i pitjo l’start. Un nou dia a l’oficina.

Dimarts

A l’ascensor la Dolors prova de repetir la conversa del dia abans. Li vaig fent que sí amb el cap mentre em parla. La gent ens diu ‘bon dia’ en entrar. La Sònia de comptabilitat em demana si vull participar en el regal de jubilació del porter de l’edifici. Trec cinc euros de la cartera i ella els pren amb una pessigada, coqueta, d'entre els meus dits. Provo d’acabar el full de càlcul que vaig deixar a mitges ahir en plegar. No ho aconsegueixo. El meu ordinador no pot imprimir. Truco a l’informàtic i em diu que demà s’ho mira.

DimecRes

En Marc prova d’explicar-me com de transcendental és el partit d’aquesta nit. Li vaig dient que sí però veu que no m’interessa gaire doncs s’acaba tombant per trobar algú més receptiu a les seves foteses. Quan vaig a buscar cafè em trobo que les càpsules de descafeïnat s’han acabat i ningú ha tingut a bé comprar-ne més. Llenço la caixa buida amb una mica més d’intensitat de la necessària i sento el murmuri dels meus companys. Els miro i callen tots. L’informàtic em truca i em diu que no ha trobat cap problema; li dic que s’ho miri millor. Penjo.

diJOus

L’informàtic em diu que no em cal cridar. Li contesto amb una mala paraula i deixo caure amb força l’auricular a la base del telèfon. Envio un email irat al cap de producció explicant que no puc imprimir les putes etiquetes perquè el puto informàtic és un puto inútil. En marc mira fixament cap al davant sense atrevir-se a comentar res del partit d’ahir. Quan la Sònia ve demanant si podem apagar l’aire condicionat, gairebé li llenço el comandament al cap. És clar que té fred. Porta una samarreta tan prima que se li veuen els mugrons. És una porca.

DiVendREs

La Dolors mira callada les portes de l’ascensor. Tinc una nota enganxada al monitor informant-me que el PC ja imprimeix. Una secretària recull les etiquetes i marxa remugant quan no contesto al seu bon dia. Una altra meuca com la dels mugrons marcats. Ma mare ja em va avisar. Però ma mare també putejava. Sobretot a mi. Recordo amagar els meus calçotets tacats d’esperma per alguna pol·lució nocturna al cove de la roba bruta i veure, avergonyit, a ma mare recuperar-los i ensenyar-li a tothom: mon pare, ma germana, la iaia. I tots reien de mi. Tots reien de mi.

DISSABTe

Cada cop toca anar més lluny. No havia sortit el sol a la carretera de les Aigües quan he passat per segon cop pel mirador. No he trigat a veure una corredora, runner que diuen ara. Anava sola escoltant música amb auriculars. He mirat bé pels retrovisors que no em seguís ningú i amb un cop de volant l’he atropellada. Quan he sortit del cotxe encara estava conscient. L’he pres del cap i li he donat uns quants cops contra el terra. Ha deixat de moure’s. L’he carregat al maleter. L’erecció em molestava per conduir però també em donava plaer.

DiumenGe

He de comprar condons. Aquesta estava bona i me la vaig fer cinc cops. Amb prou lubricant no m’ha costat gens penetrar-la. M’encanten les esportistes. La carn de la seva cuixa estava ferma però molt gustosa. El seu cor era gros. M’ha costat mossegar-lo. He de canviar la fulla de la serra. O millor encara comprar-me’n una de nova. He trigat més que no pensava a esquarterar el cos de la noia. He cremat el cadàver al pou i he tirat cal sobre les restes. A casa m’he masturbat un darrer cop pensant en ella. Avui no tacaré els calçotets.

Dilluns

Sento que criden el meu nom. Premo el botó mantenint les portes obertes. La Dolors entra esbufegant. Li somric i li dic que m’agrada molt la faldilla que porta. Li pugen els colors a la cara. Prenc la tassa de cafè i llenço la càpsula feta servir a la paperera. De camí a la meva taula, m’aturo a la d’en Marc i li pregunto pel partit del dia abans. M’explica les glòries de l’encontre. Vaig fent que sí amb el cap. Quan la Sònia ve cap a nosaltres ja tinc el comandament a la mà. Un nou dia a l’oficina.


Relat dedicat a la Laia Segarra, els pernilets de la qual corrents per la Carretera de les Aigües van inspirar aquest relat. ;) 

No penso fer de moderador

Si voleu discutir quelcom sobre un post publicat aquí, fàcil: Busqueu-me a Tuiter o Facebook i allà us atendré.
Les opcions per poder fer BLOCK allà són molt més útils!