dimarts, 3 de març de 2015

Segon Tastet de la novel·la

L'ANNA I L'ANELL

Escrit per en Joan López Rovira(Un segon tastet)


La novel·la sencera es pot llegir AQUÍ!

Si enlloc de llegir-lo aquí ho voleu llegir en algun altre dispositiu, punxeu AQUÍ i descarregueu el format que més us convingui.


Capítol 2 – Cassiel


En el qual l’Anna rep un regal fascinant, passeja entre els secrets d’una altra persona i fa un experiment amb els records.


L’Anna va anar al lavabo a netejar-se una mica i provar d’aclarir els seus pensaments. Va mullar-se el clatell amb aigua freda i va mirar la imatge que el mirall li retornava. Amb el cabell estarrufat i els ulls una mica massa oberts, tenia cara de boja. – Potser t’has tornat boja realment – va pensar.
Va recollir els condons, els va posar de qualsevol manera dins la dispensadora i va tancar-la. Quan anava a sortir va adonar-se que anava sense calces i amb les mamelles a l’aire. No havia pensat a recollir les seves coses de camí als serveis. Va pensar que després de tot el que havia passat allà fora no hauria de tenir vergonya però la veritat és que no podia evitar-ho. Va repassar el que hi havia als serveis però, més enllà d’improvisar uns sostens embolicant-se els pits amb paper higiènic, no tenia gaires opcions. Va trobar un preservatiu, encara tancat, caigut prop de la porta i se’l va ficar dins la butxaqueta de la faldilla. Va obrir la porta i gairebé cau de cul en trobar-se en Matías dempeus davant seu amb la mirada desviada cap a terra oferint-li la seva camisa, les seves calces i els sostenidors.
-He pensat que voldries vestir-te – Va dir
-Gràcies – va prendre la roba i va tancar la porta.
En Matías havia recollit les taules i, fins i tot, havia començat a posar cadires cap per amunt. Només la taula on havien estat bevent estava igual, amb les copes i l’ampolla mig buida de conyac. També hi havia el got de tub amb ben bé dos dits d’aquella substància blanca que havia sortit de dins d’en Matías. L’Anna va anar darrere la barra i va posar els gots i copes dins el rentaplats i el va engegar. La noia va mirar el rellotge que penjava sobre la màquina registradora i va observar sorpresa, que només passaven set minuts de la mitjanit. Tot plegat, havia estat poc més de dues hores des que havia desconnectat la cafetera.
-He d’omplir les neveres. Seu que en deu minuts acabo – va dir la noia. En Matías va fer que sí amb el cap i va seure a la cadira on ho havia estat fent al començament de la nit.
L’Anna necessitava uns moments més per acabar de pensar-s’ho tot. Volia respostes, però estava tan confusa que no aconseguia trobar les preguntes adients. La metòdica feina d’obrir les neveres, comprovar que hi faltava, anar al magatzem a buscar-ho i col·locar-ho a lloc, la va ajudar a centrar-se. Allò era una cosa coneguda, una cosa a la qual aferrar-se sense por. Va deliberar sobre quina havia de ser la seva pregunta i quan a la fi ho va saber, va tancar la nevera, va anar cap a la taula on seia l’home, va prendre la copa que li oferien, va fer un glop i després de seure, va demanar:
-Qui ets?
El vell va mirar-la als ulls: - Ja ho saps qui sóc. En Matías
-Sí, és clar, en Matías. Ets el Senyor Matías que quasi cada tarda ve a passar unes hores aquí veient la tele i assaborint un parell de copes de conyac – va deixar la copa i el va assenyalar amb el dit – i el bollicao semental que m’he follat qui era, eh?
En Matías la va mirar seriós fins que un somriure va provar de marcar-li els llavis. Va provar d’esborrar-lo, però es va fent més ample fins que se li van veure els llavis.
-El bollicao semental també sóc jo. Bé. És en Cassiel, la meva part angelical – Es va tornar a posar seriós – Podríem dir que sóc mig home, mig àngel
-Mig àngel? Parlem de Miquel, Rafel i tota la tropa de missatgers de Déu?
-No ben bé. Que jo sàpiga no hi ha cap déu. Bé, jo no l’he trobat mai i ja fa uns centenars d’anys que rondo per aquí
-O sigui que ets un àngel immortal i ateu que et dediques a seduir cambreres amb històries de pa sucat amb oli per follar-te-les?
L’Anna gairebé va escopir les paraules, tant, que en Matías va apartar-se d’ella com si li hagués fet mal.
-No sóc immortal. Aquest cos que veus és el meu, no crec que duri molt més. Quan escollim viure com humans, esdevenim humans amb totes les conseqüències – La veu li tremolava – i no t’he explicat cap història de pa sucat amb oli. Tot el que t’he dit és cert.
-Escollir ser humans? Perquè cony voldries deixar de ser immortal?
Ara va ser el torn d’ella d’espantar-se per la vehemència de les paraules d’ell.
-No has escoltat res! Perquè creus que trobo a faltar la meva esposa? Perquè feia la millor truita de patates del món? Estimava la meva Montse amb tot el cor i si encara sóc viu, és perquè ella em va fer prometre que no em suïcidaria. Però detesto viure en un món on ella ja no hi és!
L’Anna va veure com, malgrat la fúria present a la seva veu, enormes llàgrimes tornaven a caure dels ulls d’en Matías. La seva pròpia ràbia es va esvair en veure la profunda pena que turmentava el pobre vell. La seva ment encara bregava amb conceptes com immortalitat i sexe amb criatures angèliques, però en Matías sempre havia estat amable amb ella i mereixia que l’escoltés. Va aixecar-se i va abraçar-lo des del darrere. En Matías es va posar tens, però els sanglots el van vèncer i va deixar-se consolar. Quan minuts després tots dos van calmar-se, l’Anna va tornar a seure davant del vell.
-Perdona Matías. No entenc molt bé de què va tot plegat, però has d’entendre la meva confusió
-No. Perdona tu. No has fet més que tractar-me amb respecte i bona fe. Tu no tens la culpa de res - En Matías es va treure l’anell que duia. –En realitat crec que tot plegat haurà estat per bé si acceptes això – va deixar l’anell sobre la taula, prop de la mà de la noia.
-No cal que em regalis res – va dir prenent l’anell i provant de tornar-li.
-No és un regal. És un préstec – En Matías li va agafar la mà obligant-la a tancar-la sobre l’anell. –Hi ha moltes coses sobre què sóc que entendràs millor si aprens a fer servir l’anell
-Que vols dir amb fer servir l’anell?
-Quan vaig decidir... – En Matías va mirar al sostre com buscant les paraules. –humanitzar-me, vaig pensar que abocar la meva essència no humana en aquest anell seria una bona idea. És un objecte molt especial
L’Anna va obrir el puny i va mirar-se l’anell: ÉS UN ANELL MÀGIC? ROLLO SENYOR DELS ANELLS?
En Matías va quedar-se-la mirant amb un somriure divertit.
-No sé si li pots dir màgia. No sé realment que és el que ho fa funcionar – Va dir -Ara no et converteixis en una mena de Gollum, eh?
L’Anna va mirar-se l’anell per totes bandes: -Què fa?
-Amplifica les teves percepcions permetent que puguis rescatar de la ment de la persona que vulguis fins i tot el seu desig més secret, la seva fantasia sexual més amagada. També augmenta les sensacions durant el sexe, per facilitar que puguis ajudar a desenvolupar la fantasia plenament.
-Em transformaria com ha fet amb tu? Seria més atractiva?
-No, no et transformarà. Potser l’altra persona es fixarà més en els detalls que et facin atractiva als seus ulls.
La noia va començar a posar-se l’anell, però va aturar-se. Va mirar al vell: -Puc? – Quan el Matías va fer que sí amb el cap, la noia va passar el dit anular per l’anell. Va tenir l’estranya sensació que la joia s’encongia fins a ajustar-se perfectament al seu dit.
-Com funciona? – va preguntar l’Anna.
En Matías va mirar el got amb la seva abundant correguda abans de contestar.
-El problema és que l’anell és part intrínseca de mi mateix. I només funciona quan nota la meva essència. Si tu t’imbuïssis amb part de mi, no sé, potser introduint dins del teu sistema d’alguna manera el meu ADN. – el vell va empènyer el got lentament en direcció a la noia. L’Anna havia tastat semen abans. No n'era molt fan, però en l’ocasional mamada que li havia fet al seu ex-amant, algun cop l’havia deixat acabar a la boca. Només un cop s’ho havia empassat. No és que li fes molt de fàstic, però tampoc li venia de gust prendre’n un got. Però, és clar, posseir un anell màgic bé valdria passar una mica d’angúnia. Va prendre el got sota l’atenta mirada d’en Matías, que se la mirava tot seriós. Va apropar-se el got a la boca, va tornar a allunyar-lo i finalment va dir: Salut i va posar-se el got als llavis.
-Espera! – va cridar en Matías – Era broma. No cal que t’ho beguis això.
-QUÈ COLLONS VOLS DIR? –L’Anna va abaixar el got.
-Era una petita lliçó, perquè no et prenguis tan seriosament tot aquest tema – va dir aguantant-se el riure – T’hauries d’haver vist la cara. – va esclafir a riure. L’Anna se’l va mirar emprenyada fins que al final va somriure. –No has de fer res especial per fer-lo funcionar. Només cal que miris o pensis en la persona a la qual vols llegir i ho desitgis; si ets prou a prop, l’anell t’omplirà el cap amb imatges i sensacions que et faran saber el seu desig. Si participes d’un acte sexual, encara que ho facis passivament, l’anell augmentarà la sensibilitat de tothom que tu vulguis
L’Anna va fer rodar l’anell al dit un parell de cops. Llavors va mirar en Matías als ulls. Es va quedar callada mentre la ment se li omplia d’imatges d’una noia més o menys de la seva edat que jeia nua sobre un munt de palla. Va aixecar-se i va recollir les copes.
-Que et sembla si anem a un altre lloc? Tinc moltes més preguntes que m’agradaria fer-te, però no vull quedar-me aquí fins que arribi el jefe a obrir
En Matías es va aixecar: -Com vulguis. On vols anar?
-Et faria res si anem a casa teva? – va preguntar l’Anna – Ja no tinc com arribar a casa meva i no tinc ganes de caminar tanta estona
-I tant. – va contestar mentre posava les cadires sobre la taula.
La noia va buidar el semen del got a l’aigüera i va deixar córrer l’aigua una estona – Fas bromes sovint amb el teu esperma? – En Matías va arronsar-se d’espatlles.
-No. La Montse tenia molt de sentit de l’humor, però també tenia una mica d'intolerància a la lactosa. No sé si m’entens? – va dir tornant a deixar anar una riallada.
L’Anna va passar el cadenat per la part de sota de la persiana metàl·lica i va tancar-lo amb la clau. Van començar a caminar, l’un al costat de l’altre, cap a casa d’en Matías.
-Perquè dius que ets un àngel si ni tan sols creus en déu?
-No coneixes el mite dels Nefilim? Representa que una pila d’àngels en veure que les dones humanes eren tan belles van baixar del cel i van deixar embarassades unes quantes humanes que van engendrar gegants i herois.
-Has tingut fills tu?
-No. El nostre ADN s’assembla molt, però no prou perquè barrejar-nos com a espècies sigui possible. En realitat, no sé què sóc. Els pocs de nosaltres que quedem som molt similars als humans, però amb una necessitat i una facilitat sobrehumanes per a la satisfacció sexual. Això dels Nefilim m’ho va explicar fa uns anys, en Wim, un director de cine alemany amic meu.
-En Wim Wenders, el paio que va dirigir Paris, Texas? – va demanar l’Anna sorpresa.
-El mateix – va contestar en Matías – Aquesta setmana m’ha convidat a un passi d’una peli basada en coses que li he anat explicant sobre mi. – va somriure – De fet, va ser ell el que va batejar la meva part angèlica com a Cassiel
-I sap... – la noia va dubtar – Sap de la teva condició?
-No s’ho creu. En realitat jo coneixia el seu pare, en Heinrich. Ell li va explicar històries sobre mi. Però quan en Wim podria haver començat a sospitar de la meva longevitat, vaig conèixer la Montse i vaig començar a envellir. Tot el que li explico es pensa que m’ho invento. Ve d’una família bastant tradicional, molt catòlics
-Hi ha d’altres figures a la mitologia cristiana que parlen d’éssers com tu. – va dir l’Anna amb veu baixa.
-Parles dels íncubes? – En Matías va arronsar les espatlles – També he passat per un d’ells una temporada fa dècades. Saps aquell estiu famós a Vila Diodati, quan Lord Byron va proposar a Percy Shelley i la seva promesa Mary Wolfstonecraft i a en Polidori d’escriure un relat fantàstic? Conec personalment a la persona que va inspirar el mite dels vampirs. Era un dels meus també que també hi era i va ajudar amb les fantasies d’alguns dels presents.
Van aturar-se davant d’un edifici de poques plantes sense ascensor. En Matías va treure una clau i va obrir la porta. Van pujar les escales fins al segon pis. En Matías vivia en un pis petit amb només dues habitacions: -Em vaig venir a viure aquí quan la Montse va morir. No necessito gaire espai. Vols prendre un cafè, un te o alguna altra cosa?
-Un te seria perfecte, gràcies – va contestar la noia.
-Doncs seu al sofà, ara t’ho porto – va dir marxant cap a la cuina.
L’Anna va voltar per la petita habitació que feia de menjador i sala d’estar. Hi havia fotos penjades a les parets i en marcs sobre qualsevol superfície prou plana. En totes hi sortia una dona, de vegades sola, de vegades acompanyada d’un Matías més jove. Va suposar que era la Montse. Sobre una pila de llibres hi havia un marc de plata, amb una foto d’una noia jove, d’una edat similar a la seva. Era en blanc i negre, però s’endevinava que el vestit estiuenc que duia la noia era de colors vius. L’Anna va pensar que amb els cabells més clars i una mica de maquillatge per tapar-li les pigues, la foto podria haver estat d’ella mateixa.
-Aquí tenia vint-i-quatre anys i un dia. Li vaig fer la foto, jo mateix, pel camí de la festa sorpresa que li vam preparar – Va deixar la safata amb les tasses a la taula, mentre triava les bossetes de te, amb els ulls fixos a la tassa, va dir: – T’hi assembles força
-Sóc una mica més gran, en tinc vint-i-set i tinc el cabell més fosc
-I tens pigues
La noia va anar cap a la taula, va seure davant la tassa que li oferia en Matías i després de posar-hi sucre, va remenar el té mentre el vell s’asseia davant d’ella.
-La Montse va fer servir l’anell algun cop?
-No. Mai – En Matías la va mirar fixament als ulls – Deia que si volia saber els meus pensaments o desitjos, s’estimava més demanar-m’ho.
-Perquè jo, doncs? Perquè m’hi assemblo?
En Matías va esbufegar, mirant la foto de la Montse amb el vestit de flors.
-Sí i no – va acabar contestant – La veritat és que t’he escollit perquè en els anys que fa que et conec i veig com ets amb la gent que passa pel bar, he après a apreciar la forma amable que tractes tothom. Sempre somrius i quan t’escolto parlar, veig que ets una noia oberta, curiosa. A més, el que ha passat avui i et prometo que no ho havia planejat, m’ha demostrat qui ets realment, com gaudeixes i fas gaudir del sexe. Podries ser com jo. I, gràcies a l’anell, durant un temps almenys, comprovaràs si és cert.
L’Anna va aixecar la mà en la qual duia l’anell. Va tornar a mirar dins la ment d’en Matías i va veure la mateixa imatge que abans, però ara potser, distingia alguna piga sobre el pont del nas. Va aixecar-se i va prendre l’home de la mà. Va estirar d’ell fins que tots dos, dempeus, van tenir els ulls a la mateixa altura. La noia va dirigir les mans del vell fins al botó de dalt de la seva camisa: -Descorda’m – va dir.
En Matías no es va moure, amb les mans quietes sota la barbeta de la noia.
-No cal que facis això – va dir – Ja he abusat prou de la teva confiança
-Doncs no abusis de la meva paciència. Despulla’m Matías. Al bar m’has dit que necessitaves contacte. Però qui s’ha corregut ha estat l’àngel. Ara vull tenir contacte amb l’home. Perquè no et tornaràs a transformar, oi?
-Ara que ja coneixes la meva part angèlica no farà falta, si ho vols així, seré jo tot el que quedi.
-No necessito més. Despulla’m i porta’m al teu llit, si et plau
El vell va descordar els botons de la camisa. L’Anna va deixar-la caure a terra. Ella mateixa va descordar-se els sostens i els va deixar sobre la cadira. Va prendre de nou les mans d’en Matías i les va posar sobre les seves sines. Ell continuava immòbil, així que l’Anna va posar les mans sobre les seves i va començar a jugar amb els seus pits. Després d’uns instants va allargar la mà i va acaronar el bony dels pantalons.
-Si no em duus al llit, ho farem aquí mateix – i en acabar de dir això, va prémer amb força l’erecció d’en Matías que amb un bot va anar cap a la porta. En arribar al dormitori, l’Anna va treure el condó que havia recollit del terra dels serveis del bar i el deixà sobre la tauleta de nit. Va fer seure en Matías i va acabar de despullar-se. Nua, va apropar-se i prenent-lo del clatell, el va fer abraçar-la. Les seves mans es van aturar al cul abans de continuar fins a creuar-se als seus ronyons. La noia va ajupir-se i va descordar els botons de la camisa d’ell. Tenia pèls al pit, pocs i blancs com els del cap i el pubis. Va pensar en l’anell i en mirar a en Matías li va venir una imatge claríssima. Els pits de la Montse saltant mentre el cavalcava. Va fer-lo aixecar, per abaixar-li els pantalons i quan el va deixar nu el va fer jeure al llit. Va prendre el preservatiu, el va treure de la funda i va seure al llit. Va començar a masturbar-lo molt a poc a poc fins que va tornar a estar completament ferm, llavors li va posar la goma, va passar-li una cama per sobre i va abaixar el pubis, aguantant-li el penis vertical, fins que la punta va fregar la vulva:
-Abans has manat tu. Et sembla bé si ara sóc jo la que marqui el ritme? – sense esperar resposta, va deixar-se caure, clavant-se la polla d’en Matías que va deixar anar un gemec. Va començar a poc a poc, amb les espatlles enrere perquè l’home la contemplés. Quan les mans d’ell van acariciar-li les cuixes, va tirar-se endavant i li va passejar els pits per la cara. Va agafar-se’n un i li va posar el mugró al llavi. En Matías va succionar, llepar i mossegar-li el mugró, l’arèola i el pit sencer mentre li premia les galtes del cul amb força. Va notar que la respiració del seu amant s’accelerava i que provava d’empènyer cap dalt, provant de penetrar-la més, així que va incorporar-se i es va llençar a follar-lo amb un ritme trepidant, pujant i baixant sobre el seu penis, tensant i afluixant els músculs del ventre. L’orgasme d’ell va ser sorollós. Va arquejar l’esquena amb les mans a les seves cuixes, les cames rígides mentre ella escometia una darrera cavalcada. Va notar dins seu que es deslligava una tensió i quan ell va relaxar l’esquena i va quedar-se panteixant amb els ulls tancats, va notar que es corria. Va aprofitar que ell encara estava prou dur per penetrar-se un parell de cops més, lentament, gaudint d’un orgasme tranquil. Quan va haver acabat, va tornar a acotar-se sobre d’ell i li va fer un petó als llavis. Va deixar-lo escapar i va estirar-se al seu costat. Ell l’esperava amb el braç obert perquè s’hi arraulís. Li va semblar un gest fet inconscientment, fruit de la pràctica. Com si el cos d’en Matías no sabés acabar el sexe sense abraçar la seva amant. Ajaguda al seu costat, va estirar del preservatiu que ja gairebé estava fora del penis tou i humit d’ell i el va deixar caure a terra.
-Gràcies – va dir en Matías – Has fet servir l’anell, oi?
-De res. És clar que he fet servir l’anell! – l’Anna va badallar – Et fa res si dormo aquí?
-No sé com podria negar-m’hi – va contestar ell – Vols que vagi a dormir al sofà?
-Calla burro i ajuda’m a treure el cobrellit de sota nostre
Es van tapar i van apagar el llum. La ment de l’Anna no parava de preparar preguntes que fer-li al Matías. Tantes coses que podia explicar-li: del passat, del sexe, de la vida. Però finalment, la son va començar a apagar totes les zones del seu cervell que es negaven a desconnectar. En Matías feia estona que estava callat, la seva respiració tranquil·la i pesada, indicava que dormia. Just abans d’adormir-se, va sentir-lo parlar entre somnis, amb una veu fluixeta que gairebé no va sentir:
-T’estimo Montse. Bona nit
L’Anna no va dir res. Va girar una mica el cap i va fer-li un petó a la galta.

Espero que us hagi agradat. I si és el cas, estigueu atents perquè abans no acabi la setmana hi haurà notícies sobre l’Anna i el seu anell.

No penso fer de moderador

Si voleu discutir quelcom sobre un post publicat aquí, fàcil: Busqueu-me a Tuiter o Facebook i allà us atendré.
Les opcions per poder fer BLOCK allà són molt més útils!