dimecres, 25 de febrer de 2015

Tastet de la novel·la

L'ANNA I L'ANELL

Escrit per en Joan López Rovira(Un tastet per anar fent boca)


La novel·la sencera es pot llegir AQUÍ!

Si enlloc de llegir-lo aquí ho voleu llegir en algun altre dispositiu, punxeu AQUÍ i descarregueu el format que més us convingui.

Dona asseguda amb la cama esquerra aixecada - Egon Schiele
"Dona asseguda amb la cama esquerra aixecada" - Egon Schiele
Imatge capturada de la viquipèdia


Capítol 1 – Senyor Matías


En el qual l’Anna descobreix que el món no és només allò que es veu amb els ulls, escolta una història trista, observa una transformació i queda enlluernada. 


Al bar només quedaven els habituals de cada nit: El Senyor Matías, i en Paco i la Virtudes. Va preguntar al matrimoni si voldrien més cafè i en dir-li que no, va anar a la màquina i va començar a netejar-la. Netejar la cafetera era l’inici del ritual conegut com ‘tancar la paradeta’. El Senyor Matías donava voltes a la seva copa de conyac mirant amb els ulls mig tancats els vídeos musicals de la pantalla penjada a la paret. En Paco i la Virtudes van aixecar-se i després de pagar, van sortir dient adéu i recolzats l’un en l’altre lluitant per caminar drets. En Matías no els va contestar i va quedar-se amb la mirada perduda. L’Anna ho va trobar estrany. Normalment, el comiat de la parella venia seguit del Senyor Matías aixecant-se per pagar i marxant. Va apropar-se a la seva taula per oferir-li una mica més de conyac i va adonar-se que el vell plorava sense soroll. Li va posar la mà a l’espatlla, demanant-li què passava, però el vell només va deixar caure el cap i va deixar anar un sospir que va acabar trencant-se en sanglots. Van estar una bona estona així, ell sanglotant i ella amb un nus a la gola, passant-li la mà per l’esquena. Finalment l’home va parlar:

-“Trobo a faltar la meva dona”

La noia va seure. No sabia que dir. Feia uns tres anys que el coneixia, des que treballava els vespres al bar. Sempre li havia semblat un home divertit i simpàtic, però desconeixia qualsevol detall de la seva vida. Suposava que era vidu perquè no l’havia vist mai acompanyat de ningú i duia un anell al dit que tocava, però no podia estar-ne segura.

-“Fa cinc anys que va morir i sempre l’he trobat a faltar molt, però ara s’ha fet molt difícil de portar la seva absència”

De cop i volta, la música festiva que sortia dels altaveus de la tele va molestar l’Anna. Va aixecar-se i va apagar-la. Va prendre una copa buida i va tornar a seure amb en Matías. “Per què?” –li va preguntar mentre omplia les dues copes de conyac.

L’home va prendre la copa que l’Anna li oferia i va fer un bon glop abans de parlar.

-“No crec que vulguis sentir-ho” – va dir.

-“Si no vol parlar-ne, no cal que em digui res” – va dir l’Anna – “Però, de vegades, explicar-ho és tot el que fa falta per trobar-nos millor”

-“No en aquest cas” – el vell va buidar la copa de conyac d’un glop – “Crec que serà millor que marxi” – Va aixecar-se. L’erecció del Senyor Matías apuntava directament a la cara de la noia que encara seia. Les galtes de l’Anna van enrojolar-se mentre el vell s’adonava del que la noia estava mirant. “Merda” – va dir mentre tornava a seure de cop – “Veus. Per això no volia dir res”.
L’Anna va aixecar la copa i va fer un glop llarg i pausat: “No passa res, tranquil. No és la primera vegada que en veig una d’aquestes” – va somriure, però en Matías feia voltar l’anell al voltant del dit, neguitós. – “Expliqui’m què li passa, no pot ser tan greu”
En Matías va fer un gest assenyalant l’ampolla i l’Anna va fer que sí amb el cap mentre oferia la seva copa buida. Va omplir ambdues copes i va prendre un glopet abans de parlar:
-“Estic constantment excitat i no aconsegueixo fer-me baixar la trempera”
La noia va agrair tenir la copa a la mà doncs li va permetre dissimular la rialleta prenent un glop. Un noi amb qui havia sortit una temporada feia molt de temps l’havia introduït en el meravellós món de la ‘visualització’. Això és deixar la ment oberta i que quan algú et llença una descripció gràfica, instantàniament, visualitzes aquesta imatge a la teva ment. L’Anna no va poder evitar visualitzar el Senyor Matías despullat dins la dutxa masturbant-se salvatgement, cosa que la va fer sentir una mica peculiar, entre anguniejada i divertida. No es va adonar que es bevia tot el conyac fins que la sensació de cremor a la gola la va deixar estossegant. Va deixar la copa sobre la taula i mentre provava de recuperar la respiració, va observar que ara era el torn del seu company de taula de posar-se vermell.
-“La culpa la té el carallot del meu metge. M’ha donat una medicació nova per la tensió. Va explicar-me que podia augmentar el meu desig sexual, però se li va oblidar explicar que seria una coïssor constant que no em deixaria ni pixar tranquil."
Ara, l’Anna no es va poder amagar i va deixar anar el riure que l’ofegava. No podia aturar-se tot i que li sabia greu. El Senyor Matías era un bon client i una bona persona. No es mereixia que ningú se’n rigués, però la imatge del pobre home empenyent-se la titola per dirigir el doll de pixum cap avall era massa divertida.
-“Perdoni Senyor Matías” – va dir-li quan va recuperar-se – “No ho he pogut evitar”
-“Ja em pots dir de tu, si vols” –li va dir amb un somriure- “Després de parlar-te de la meva cigala, crec que ja tenim prou confiança, no trobes?”
Tot i que notava una eufòria que li venia de les dues copes de conyac que havia pres, l’Anna va tornar-se a omplir la copa i va brindar amb ell.
-“Ho repeteixo Matías, perdona’m. No volia riure’m de tu” – va dir-li.
-“No passa res Anna. Jo mateix ho trobo força ridícul. I això és part del problema, no tinc amb qui parlar-ho. Els darrers anys de la Montse, la meva dona es deia Montse, no van ser senzills. Va estar molt malalta i em vaig bolcar tant amb ella que vaig anar desconnectant de tot i de tothom. No vam tenir fills i només ens teníem l’un a l’altre. Ella va ser la dona que més he estimat i encara la trobo a faltar”
En Matías es va passar la mà pels ulls provant d’allunyar les llàgrimes que amenaçaven de tornar a sortir. L’Anna li va agafar el canell de la mà que aguantava la copa.
-“Va morir amb seixanta-dos anys, en tenia set menys que jo. Aquests darrers cinc anys sense ella han estat durs. Ho enyoro tot d’ella: la seva olor, el seu riure, les seves croquetes... però ja feia temps que no fèiem l’amor. Entre la seva malaltia i que jo ja no, bé, ja no tenia la potència de quan era més jove, ho havíem deixat estar. Jo hi pensava de tant en tant. Recordava com era ella de jove, com li agradava dir el meu nom quan arribava el moment, com m’engrapava els ous...” –El Matías va callar i va mirar de reüll l’Anna que, amb les galtes ben vermelles, va aixecar la copa i va beure.
-“No volia incomodar-te, perdona” – va dir en Matías, però la noia va tornar a prendre’l del canell i li va dir que continués.
-“M’agradava molt tenir sexe amb ella. Ens ho passàvem d’allò més bé i no ens vam deixar mai insatisfets l’un a l’altre. Sempre ho dèiem que moltes parelles es trenquen perquè no saben comunicar-se i cap comunicació és millor que un bon polvo”
L’Anna només havia estat en una relació llarga. Va viure amb un noi uns dos anys abans que decidís que ja no li venia de gust discutir-se més.
-“I ara trobes a faltar fer l’amor amb ella, no?”
-“Sí i tant. Però el problema és que aquesta sensació contínua d'excitació” – va fer un gest amb la mà com per atrapar les paraules que li costaven de sortir – “de necessitat impossible de satisfer està fent que odiï recordar-la. No puc superar la sensació d’asfíxia per palles que em faci. Necessito alguna cosa més” – En Matías va mirar l’Anna fixament –“Necessito algú que m’ajudi” – va apartar els ulls i va baixar l’esguard – “El metge diu que la medicina no fa uns efectes tan bèsties. Creu que tinc alguna mena de problema. Que estic experimentant la pena d’una forma una mica...”
En Matías va deixar de parlar. L’Anna notava el cap emboirat. Massa conyac, massa emocions, massa pensaments creuant-li la ment.
-“No has pensat anar a veure a una... professional?”
-“No puc. I no és només pels calers. “-va mirar l'ampolla mig buida de conyac – “No sé si porto a sobre prou per pagar tot el que hem beg...” – L’Anna el va interrompre.
-“Això és cosa meva, oblida’t. Perquè no pots?”
-“No sé com explicar-ho. Milers de prejudicis que la vida m’ha anat forçant a assumir. No tinc res contra les putes, però no m’hi veig pagant. I la vergonya si la gent ho sabés. I no saber qui ha estat amb ella abans que jo. I que estic convençut que a la Montse no li hauria agradat” – En Matías va tornar a mirar l’Anna als ulls – “Però si fos amb algú de confiança, algú amable i afectuós. Algú tan preciós com tu”
L’Anna li va aguantar la mirada. El seu primer pensament va ser fotre-li un clatellot però va dominar-se. Després va passar per uns instants d’orgull en saber-se desitjada. Llavors va venir el dubte: i si tot era un engany, un relat trist per seduir-la. Va deixar passar uns segons, amb el cervell saltant d’una idea a la següent sense donar-li temps d’aprofundir en cap d’elles. El vell va apartar la mirada.
-“Deus pensar que sóc un vell verd. Un aprofitat per demanar-te una cosa així. No pretenc fer passar per normal allò que realment és una petició absurda. Però no et demano que facis l’amor amb mi. Assumeixo que fer-ho amb un vell prop dels vuitanta no et deu semblar una proposició gaire agradable. Però només que volguessis masturbar-me. Tocar-me amb una mica d'afecte perquè pogués recordar, experimentar una vegada més com d'agradable i meravellós pot ser el contacte amb una noia guapa.”
Va mirar-se’l fixament. La barba retallada pulcrament, aquell cabell blanc que ja tocava tallar. Aquelles mans, tacades per l’edat però que aguantaven sense tremolar gaire. L’Anna no sentia desig pel Senyor Matías, però no creia que fos tan desagradable veure aquella cara arrugada tenir l’expressió feliç que ve després de l’orgasme.
Va aixecar-se, trontollant una mica per culpa del conyac. Va anar cap a la persiana del bar i estirant fort, la va baixar de cop.
-“Un cop només, aquesta nit, ara” – va dir caminant cap a la taula – “Una palla i prou. Res de petons, res de tocar-me, d’acord?”
En Matías va fer que sí amb el cap mentre la noia li descordava els pantalons. Duia uns calçotets elàstics tibats per l’erecció. L’Anna va abaixar-li la roba i va mirar, per primer cop, la cigala erecta d’un home vell. Els ous li penjaven força i el poc pel púbic que li quedava era entre blanc i gris com els cabells del cap. L’Anna va seure mentre el Matías quedava dempeus amb el cul recolzat a la taula. Va prendre el penis amb la seva mà dreta i va començar a sacsejar-lo. La noia va notar com se li posava encara més dura i, animada per la respiració pesada que escapava del pit d’en Matías, va accelerar el ritme. Va aixecar la vista i va adonar-se que el vell li mirava l’escot. Duia una camisa que deixava veure l’inici de la seva regatera i des del punt de vista elevat del vell, es devien veure una mica els sostens. Quan l’home va notar que l’Anna el mirava va apartar l’esguard, però l’Anna fent un sospir, va aixecar-se de la cadira i deixant anar la cigala, va treure’s la brusa. Els ulls d’en Matías es van obrir com taronges en veure que la noia es descordava els sostenidors i deixava lliures els seus pits.
-“Ets un àngel” – va dir amb la veu entretallada –“No sé què dir”
-“Doncs no diguis res, la teva cigala ja parla per tu” – el penis del vell es movia sense que el toques ningú, convuls, donant cops al baix ventre.
L’Anna, somrient, va tornar a la feina. Li donava la sensació que la polla d’en Matías havia crescut encara més. La notava més llarga i grossa. El ritme i la posició estranya, ella asseguda i ell dempeus, feien que els seus pits giressin en direccions contràries, de manera que pujaven i se separaven i baixaven i xocaven l’un contra l’altre. La suor començava a baixar-li per entremig i tot plegat li estava provocant emocions que no esperava tenir.
El Matías va començar a respirar més ràpidament. Amb les mans s’aferrava a la vora de la taula. La noia va adonar-se que la mà que no estava masturbant-lo fregava el seu propi entrecuix per sobre de la faldilla i va notar com la seva respiració sonava tan profunda i entretallada com la d’ell. Es va notar humida i calenta. Va pensar a masturbar-se dissimuladament però el que li venia realment de gust era follar. Va aixecar-se i el va deixar anar. Va sortir corrents cap al lavabo, va donar un cop al lateral de la màquina expenedora de condons que va obrir-se i va deixar caure un torrent de paquets de gomes a terra. En va agafar un i va sortir obrint-lo.
-“Que et passa res?” –va preguntar en Matías, la noia li va passar el condó- “No cal, de debò, que...”
-“Vols fer el favor de callar i posar-te’l” – va dir la noia, mentre es treia les calces i agraïa haver decidit portar faldilles aquell vespre – “Això ja no va de les teves necessitats només” – va apartar les cadires de la taula del costat d’on havien estat prenent el conyac i va recolzar el cul a la vora, aixecant-se la faldilla i deixant ben a la vista el seu pubis – “Vine dins meu, vinga”
El Matías es va anar posant el condó mentre caminava cap a ella i tan bon punt va arribar, va col·locar-se entre les seves cames i plegant els genolls una mica, va penetrar-la.
En un primer moment, l’Anna va sentir una veu dins del seu cap cridant, una mica fastiguejada, que tenia la polla d’algú que podia ser el seu avi dins. Però de seguida, fins i tot aquella veu, va començar a deixar anar petits gemecs. El Matías empenyia amb força el seu entrecuix contra el d’ella amb una mà a la seva esquena i l’altre aguantant-li la cuixa aixecada per tenir millor accés. L’Anna va tancar els ulls un moment, gaudint de la sensació de plenitud que la seva vagina li comunicava. Va notar que l’aixecava de la taula i va obrir els ulls espantada. “D’on treu tanta força un septuagenari?” -Va pensar. Però el fet era que no ho semblava un home de setanta anys, no semblava tenir més de cinquanta. L’Anna va notar una esgarrifança, atemorida va passar-li la mà pels cabells que començaven a tenir més negre que blanc.
-“Que està passant? – va preguntar la noia – “Estic al·lucinant?”
-“No” – va dir el Matías aguantant la noia a pes amb un braç sota cada cuixa i les mans creuades a l’esquena d’ella – “Encara” – i amb un somriure va començar a bombejar amb força.
Els pits de l’Anna saltaven embogits i la sensació de plaer que li omplia el ventre era tan gran que va començar a gemegar obertament, sense pensar si la podien sentir del carrer. Va passar les mans pel clatell de l'home i va provar d’aconseguir estar més vertical. Buscava la forma que la polla d’en Matías li entrés encara més endins. El noi, perquè ara no aparentava més de vint o vint-i-dos anys, va dipositar-la sobre la taula i la va fer jeure. Va estirar d’ella fins que el cul li sortia una mica de la vora de la taula i llavors prenent-la pels malucs i amb un grunyit que li sortia del fons del pit, va tornar a penetrar-la, tan endins com va poder arribar. L’Anna va deixar anar un crit mig de sorpresa, mig de plaer i va clavar les ungles a les espatlles del seu amant, mentre un calfred li recorria l’espinada. Va notar com el baix ventre se li contreia amb els primers espasmes de l’orgasme i va demanar al noi, amb els ulls tancats, que la follés més ràpid encara. Mentre es corria, va obrir els ulls de cop i va cridar:
-“Senyor Matías, SENYOR MATÍAS”
El noi va continuar movent-se dins d’ella, però ara amb suavitat, deixant-la gaudir dels darrers espasmes del seu orgasme. La noia jeia amb la respiració trencada, els braços penjant a cada banda de la taula. Quan l’Anna va recuperar-se, va incorporar-se amb compte de no expulsar la cigala del noi de dins seu: -“No entenc que ha passat. Qui ets tu? Què ets tu?” – el noi va aturar el seu moviment deixant la polla completament dins de la seva vagina.
-“És una mica llarg d’explicar.” – amb una mà li va engrapar un pit i va començar a jugar amb el mugró – “i jo no he acabat encara. Creus que podríem deixar les explicacions fins d’aquí una estona. Et prometo que respondre totes les teves preguntes”
-“Oh!” – va exclamar l’Anna – “No has acabat? Vols que et faci alguna cosa?”
La veu que abans havia cridat dins la ment de l’Anna sobre el fet de tenir un penis d’avi a la vagina, ara cridava amb totes les seves forces sobre el tema de tenir a un ésser de natura indeterminada i, a totes llums, no humà amb la polla dins el seu cony. Però l’Anna estava una mica superada per tot plegat i tenia la consciència una mica perduda entre el conyac i l’orgasme.
-“Estava pensant que potser voldries tenir un altre orgasme” – va dir ell acaronant-li el cabell. Va abaixar el cap i va llepar-li la suor que li regalimava entre els pits – “Si et va bé, jo estic a punt”
L’Anna va notar com s’humitejava de nou. No és que hagués deixat d’estar humida, però el to casual i simpàtic amb el qual li havia ofert de tornar a follar, l’havia fet excitar-se moltíssim. La veu va provar de fer-la entrar en raó, però quan l’Anna va estirar el noi pel coll per fer-li un petó i demanar-li que continués, va decidir quedar-se callada i gaudir del polvo.
En Matías va tornar a moure el cul, ara sense urgència, entrant i sortint de dins d’ella girant els malucs com provant de dibuixar un cercle dins la seva vagina amb la punta del penis. L’Anna no va trigar a deixar escapar l’aire en petits sospirs quan el noi va accelerar les penetracions. No podia tenir les mans aturades. El cos del vell Matías havia esdevingut el d’un jove Adonis. Li tocava l’esquena, baixava fins als seus glutis on notava com es comprimien i es relaxaven amb cada embat. Pujava fins a la cara i li tocava la boca, el coll ferm. L’Anna va deixar-se endur per les sensacions. Li arribava l’olor barrejada de la suor d’ambdós, com un perfum animal, carregat de feromones. El soroll que les seves panxes feien en xocar, marcant el ritme febril de les escomeses. Va perdre la noció del temps. Tenia la sensació que feia hores que el tenia dins, però desitjava que aquella coïssor ardent que la menjava per dins no s’aturés. Però va notar com el seu orgasme s’atansava. L’esquena se li va contreure i va deixar anar un gemec greu i llarg. Aquest orgasme va ser llarg i en Matías la va acompanyar a cada passa. Va accelerar el ritme en notar que ella es corria, va aturar-se just en el moment que ella es quedava rígida i llavors es va llençar a una cavalcada infernal, penetrant-la ràpidament, allargant el seu orgasme i deixant-la esgotada. Llavors va sortir de dins seu, va arrencar-se el condó i li va demanar si podia acabar de masturbar-lo. L’Anna va aixecar-se i va posar-se al costat del noi. Va prendre el penis, que ara no podia abastar amb tota la mà i va acariciar-li els ous mentre el noi tancava els ulls. Li va fer la sensació que el membre d’en Matías brillava i va notar amb esglai com de la punta li sortia una llum blanca. El noi va atansar la mà cap a la taula i va prendre un got de la taula del costat, va llençar les restes de gel que encara hi quedaven i va apropar-lo a la seva polla. Va començar a abocar dins del got un torrent d’esperma, blanc, brillant que es confonia amb els feixos de llum que sortien del foradet de la seva cigala. L’Anna es va apartar del noi mentre la llum semblava anar creixent, envoltant tot el cos d’en Matías. Era tan blanca i tan brillant que l’Anna es va haver de tapar els ulls amb les mans. Quan va poder obrir els ulls, la claror ja desapareixia i el Matías tornava a ser el Senyor Matías. El seu penis, ara tou, encara deixava anar una mica d’aquell fluid tan blanc que semblava fet de marbre líquid dins del got. El vell va apartar el got, el va deixar sobre la taula, va prendre un tovalló de paper i va eixugar-se les darreres gotes.
-“Bé” – va dir somrient – “Suposo que ara voldràs respostes, oi?”


(Si teniu ganes de llegir-ne més, d'aquí a no res llençaré el verkami. Hi participareu? Mentre, aquí teniu el segon capítol)


x

No penso fer de moderador

Si voleu discutir quelcom sobre un post publicat aquí, fàcil: Busqueu-me a Tuiter o Facebook i allà us atendré.
Les opcions per poder fer BLOCK allà són molt més útils!